Crònica de la Jornada ‘REVISANT PRIVILEGIS. Fronteres visibles i invisibles en les aliances feministes per la lluita contra les violències masclistes’

Compartim la crònica de la jornada on feministes diverses ens vam reunir per parlar de les fronteres físiques i simbòliques entre els feminismes, en relació als privilegis que ens travessen. Conversatori entre Carme Vidal (xarxa Anawanti), Maritza Buitrago (activista feminista), Basha Changuerra (Afroféminas), Carmen Juárez (Mujeres migrantes diversas), Xantal Guenovart (Associació de dones musulmanes de Catalunya).

Carme Vidal – Xarxa Anawanti

“La interseccionalidad sitúa nuestro conocimiento del mundo, autoriza la vivencia como práctica de aprendizaje”.

La jornada va començar amb una presentació de Carme Vidal d’Anawanti, la Xarxa internacional d’organitzacions feministes d’Amèrica Central i la Mediterrània per una vida lliure de violències masclistes, com un espai de trobada, reflexió i reconeixement entre organitzacions diverses. Anawanti és un lloc des d’on compartim pràctiques feministes de resiliència i de resistència front un patriarcat global i local. Carme va fer la presentació també des del seu saber situat i la seva experiència personal. En aquest espai de la xarxa, les organitzacions hem après que feminisme no pot conjugar-se en singular. Fer-ho és un error epistemològic de greus conseqüències. El feminisme ha de concebre’s en plural, per poder acollir la seva diversitat. El punt de partida de la xarxa, consensuat, és que el feminisme és tota aquella confrontació i  rebel·lió davant mandats patriarcals, a qualsevol lloc i moment.

Tanmateix, en el marc del treball de la xarxa, ens preguntem també que què succeeix quan els feminismes es constitueixen en fronteres. Què fem quan el feminisme s’expressa com a lloc de poder? Aquesta és una reflexió necessària que pretenem abordar en aquesta jornada.

Maritza Buitrago – Activista feminista

“El capitalismo y el patriarcado no se sostienen sin colonialidad” 

“La ley de extranjería, que es un instrumento de colonización, no está en ninguna agenda feminista”

“Si entendemos que hay una masculinidad hegemónica, ¿por qué no aceptamos que hay una colonialidad hegemónica?”

Maritza va realitzar la seva presentació des de la pràctica política que l’acompanya, l’antiracisme. Es va declarar feminista, i durant molts anys va participar en el moviment feminista. No obstant, aquest activisme se li va quedar curt per causa de la seva vivència de l’opressió racista. Maritza es reconeix en el feminisme decolonial, que identifica els privilegis blancs i les resistències que les persones no racialitzades tenen per reconèixer els seus privilegis i les mirades subalternes, els altres feminismes.

El seu anàlisi és que el capitalisme i el patriarcal no se sostindrien sense el colonialisme. La teoria decolonial identifica que el món s’estructura entre 2 zones (no només geogràfiques nord-sud, sinó que es donen també a les nostres ciutats):

SER – En ella habiten les vides que mereixen ser viscudes, els subjectes de drets. A dalt de tot d’aquesta jerarquia se situa l’home blanc, heterosexual, ric, poderós. És l’expressió de la “civilització”.

NO SER – En aquesta zona habiten les vides que no mereixen ser viscudes, les vides subalternes, les persones racialitzades, considerades “bàrbares”, subjectes de no drets. En aquest espai és on s’estenen les violències: espoli de cossos i territoris, guerres, racisme, violència institucional…

En aquest sistema opera la blanquitud hegemònica, que és un eix estructural, una categoria superior que sustenta les relacions de poder que s’estableixen en el sistema del SER/NO SER.

El feminisme hegemònic se situa en aquest sistema perquè només considera l’opressió de gènere, i la universalitza sense tenir en compte les múltiples opressions que viuen les dones racialitzades. Universalitza el concepte d’opressió de gènere i considera que les reivindicacions de les dones blanques, heterosexuals, de classe mitjana (les que estan en la zona del SER) engloben a totes les dones. Per a Buitrago, en aquest marc, per construir aliances entre els feminismes diversos, cal situar-se en l’antiracisme.

Maritza va terminar la seva intervenció proposant algunes preguntes necessàries per “revisar privilegis”:  Com opera la blanquitud en nosaltres? Quins són els relats hegemònics que sustenten i reforcen la colonialitat?

Basha Changuerra – Afroféminas

“El feminismo negro no es un tipo de feminismo”

Basha Changuerra va iniciar la seva intervenció fent una reflexió sobre la seva presència a la taula i el fet que hi havia poques dones negres a la sala. És aquest un espai segur de debat per a una dona negra?

Per a Basha el feminisme negre no és un tipus de feminisme. No és una casa dintre d’una altra casa, és una casa al costat d’una altra. El feminisme interseccional no existeix com a moviment. Existeix el feminisme negre, que és interseccional perquè identifica les diverses opressions que operen en la vida de les dones negres. No hi ha una jerarquia d’opressions, ja que en cada persona i en cada moment poden operar diferents opressions al mateix temps. La deconstrucció de privilegis que generen les relacions de poder és un camí que no acaba mai.

El feminisme negre posa en qüestió el concepte universal de “dona”: no existeix una categoria universal de “dona”. El feminisme hegemònic homogenitza les dones i es basa en el sistema de la colonialitat. Un home racialitzat té menys privilegis que una dona blanca quant a accés a educació, ciutadania, etc.

Changuerra complementa l’estructura del sistema colonial (SER / NO SER) posant al centre els PRIVILEGIS:

Quan més a prop estiguis de la part de dalt (la del SER), més fàcil serà la teva vida, més privilegis i menys opressions tindràs.

Basha va denunciar el colonialisme epistèmic: la necessitat de les persones eurocèntriques / hegemòniques d’analitzar-lo tot segons el seu lloc en el món (segons el seu biaix). Per això és important preguntar-nos: on em situo jo en aquest sistema – món? Quan d’aquest sistema m’he treballat?.

Carmen Juárez – Mujeres migrantes diversas

“Una feminista me dijo: mientras yo rompía el techo de cristal, una mujer racializada recogía los cristales rotos”

“Las mujeres migradas no queremos que nos rescaten. Somos sujetas activas de emancipación. Necesitamos aliadas, compañeras de lucha”

Carmen Juárez va parlar des de la seva experiència personal de cuidadora durant 4 anys com a treballadora interna. 4 anys d’explotació (cobrava 750 € per treballar 24h, només tenia 5 hores a la setmana lliures, i sense contracte) i de soledat. Junt amb d’altres companyes van crear l’associació Mujeres migrantes diversas. Una associació feminista, que acull la diversitat, antiracista, pro drets LGTBI, etc. L’associació ha enfortit les dones migrades per identificar discriminacions i opressions i reclamar els seus drets.

Explica que dones de servei d’atenció domiciliària cobren 935 € per treballar 40 hores a la setmana. Moltes dones encara que cotitzen, no tenen dret a atur després de 10 anys treballant.

Juárez planteja trencar el tabú i parlar de que les dones blanques feministes contracten dones racialitzades per treballar a les seves cases. Planteja sortir de la hipocresia i del discurs políticament correcte, i passar a ser coherents: què vol dir posar les cures i la vida al centre?

Cármen Juarez va finalitzar la seva intervenció demanant aliances: els drets de les dones en el treball domèstic ha de ser una lluita de totes.

Xantal Guenovart – Associació de Dones musulmanes de Catalunya

“La mirada del otro te construye”

Xantal Genovart va fer una exposició, des del pla personal, sobre el seu trànsit espiritual a la religió musulmana i el que va suposar per a ella l’identificar discriminacions pel fet de posar-se el “vel”. “Quan la meva identitat va començar a llegir-se d’una manera diferent em vaig adonar el poder que havia tingut fins el moment“.

En aquest transit, Xantal va passar per diverses fases: una primera de justificació i explicació. Després d’adonar-se que no té que justificar la seva opció de vida va passar a una etapa més punkie, en la que s’enfronta als qüestionaments, a les increpacions que viu quotidianament. Per exemple, posar en dubte la seva llibertat a l’interpretar que havia migrat a la religió musulmana pel seu marit. Parla de la contradicció i l’enuig que provoca ser una dona blanca, catalana, i que hagi renunciat als privilegis que això comporta. A La dona musulmana li és negada la seva agència, quan té presència en mitjans és de forma instrumentalitzada, ‘per portar el vel’, però es nega la seva agència. Cita a Gosfroguel:  “La dona musulmana és la màxima expressió del no ser”.

Xantal denuncia també la mirada colonial sobre el món musulmà: l’aportació històrica de l’Islam a la cultura espanyola i europea es nega i invisibilitza.

El debat posterior va girar entorn de diversos temes com:

• Què significar ser “racialitzada”? Qüestionament del concepte, perquè implica que la mirada de l’altre construeix la meva. “Jo no em sento “racialitzada”, em veuen racialitzada”.
•  Tot el sistema està orientat a homogenitzar, i l’homogenització suposa la pèrdua d’agència política.
• Es va parlar de la “fragilitat blanca”: capacitat de no sentir / veure les opressions que no ens travessen. Exemple: quan una persona racialitzada senyala una actitud racista, una persona blanca la qüestiona i  li treu importància.
• Es va parlar del racisme epistèmic:

• Basha Changuerra va recomanar un curs per persones blanques, per revisar privilegis, que duu a terme Desirée Vela, així com el visionat del documental ‘Hello privilege, i am Chelsea’: https://www.youtube.com/watch?v=tPsLcrVlwt4
• En la construcció d’aliances, Buitrago va posar l’exemple de bones pràctiques en algunes iniciatives de l’economia social i solidària. https://twitter.com/MigrESSBcna

Algunes conclusions

• No es pot renunciar al certs privilegis (per exemple, no podem renunciar a ser blanques o haver nascut en un lloc determinat), però si els podem utilitzar per enfrontar o revertir situacions d’opressió.
• Com construir aliances? Treballar i comprometre’s amb l’antiracisme. Cedir espais a persones no hegemòniques. Fixar-se en el percentatge de persones racialitzades en les organitzacions feministes.
• S’hauria de parlar de persones migrades, no persones migrants. El verb en transitiu suposa que el procés migratori no acaba mai.
• Necessitem establir mesures de discriminació positiva envers persones racialitzades per reparar les conseqüències del racisme. S’ha de tenir dades específiques sobre la qüestió racial per poder establir mesures en l’àmbit legislatiu (paral·lelisme amb la necessitat que es va tenir de dades específiques sobre violències masclistes per poder elaborar una llei contra la violència de gènere).