Reunides a San Salvador (El Salvador) les integrants de la Xarxa Internacional d’organitzacions feministes d’Amèrica Central i el Mediterrani per una vida lliure de violències, en el marc de les jornades de treball, compartim:

La identificació de la dimensió transcultural de la violència contra les dones en totes les societats patriarcals que silencien les veus i les experiències de les dones i neguen i cancel·len els seus relats, i el contrasentit que suposa confiar, exclusivament, la reparació de la violència masclista a les estructures institucionals. Raó per la qual, les integrants de la Xarxa consensuem aquest manifest fundacional:

Davant la violència masclista la resposta institucional és, en el millor dels escenaris possibles, una aposta superficial que maquilla les conseqüències i desatén les causes. Hi ha un fals discurs dels estats, que creen legislacions per eliminar la violència contra les dones, però poques vegades aquestes lleis incideixen en la millora de la quotidianitat de les vides de les dones ja que en la pràctica no són implementades. Sense fons ni mecanismes executius, les lleis, per si soles i sense les lluites i propostes feministes, no transformen les condicions de vida de les dones. Són lleis elaborades pels Estats patriarcals, racistes, capitalistes, i no responen als interessos de les majories excloses (dones, indígenes, negres, camperoles, obreres …). En gran mesura, promouen la discriminació de les dones i concedeixen total impunitat a la violència que s’exerceix en contra seu.

La mirada a la llei, com a única garantia d’abordatge de les violències masclistes, significa un obstacle per reconèixer la veu, l’experiència i les pràctiques de desarticulació del patriarcat que les dones hem creat al llarg de la història. En aquest sentit, pretendre que l’Estat de dret és el lloc de reparació de la violència que les dones enfronten en els seus cossos i les seves vides, és cancel·lar el fet que la recuperació està en els propis processos de les dones i reduir les dimensions de la seva experiència, és remetre la seva existència, únicament, a partir del reconeixement d’altres i és, aquest, el principal greuge.

Les dones hem esperat protecció i reparació dels Estats de dret, fins que hem entès que, allò que en la seva fundació ens va excloure com a subjecte polític, no pot autoritzar la identitat i l’existència, ja que el seu funcionament s’alimenta de la discriminació de les dones.

El patriarcat no s’esperava que arribéssim fins aquí, però ja hem entès que som en un altre ordre de sentit del món. I en aquest ordre de sentit, històricament, hem sostingut i preservat la vida.

I, per tot això, sabem que és important anomenar que el treball de les dones per eradicar les violències masclistes és el nostre desplaçament, el nostre moviment de resignificació del relat de les dones, de l’arrelament a les genealogies femenines i feministes com practiques pròpies de gestació en un altre ordre simbòlic en el qual, les dones, som veu.

Hem fet la sororitat el lloc de la nostra política, per explicar la història de les nostres resistències i col·locar a les dones, i les seves experiències, al centre.
Les dones tenim lloc i en aquest gestem espais d’aprenentatges dels nostres cossos i de les nostres vides, per desarticular les opressions del patriarcat com a sistema biocida, genocida, i colonial.

Les dones sabem del risc de trencar el silenci per nomenar la pròpia experiència, validar els nostres sentiments i intuïcions, per nomenar la violència sexual, però ens responsabilitzem del nostre important paper perquè això no passi a altres i, en aquest compromís amb les altres dones , transformem el món.

Les dones estem en moviment, i el caminar ens ha donat la dimensió de quantes som en aquest despertar col·lectiu del que som protagonistes, per nomenar-i anomenar el món que volem. Per això, prenem els carrers, i ens reconeixem les unes a les altres.

Aquestes són les lleis de les dones: que les altres, totes, estiguem fora de perill.

No volem ser valents, som lliures.

San Salvador, 29 de maig de 2018

ORMUSA d’El Salvador; CDM d’Honduras; Actoras de Cambio de Guatemala; Mains Solidaires i Association Marocaine pour les Droits des Femmes del Marroc; Suds, Calala, SURT i Tamaia de Barcelona, España; y UPWC de Palestina