L’epistemologia feminista proposa la idea d’un subjecte de coneixement encarnat i inserit en una estructura social concreta (un subjecte, per tant, sexuat, racialitzat, etc.) i que produeix coneixements situats, però, no per això, menys objectius. Tot el contrari: com escriu Donna Haraway, «solament la perspectiva parcial promet una visió objectiva» i aquesta perspectiva parcial exigeix una política de la localització i de la implicació en un territori concret des del qual es parla, s’actua i s’investiga.

El patriarcat ha disposat que les dones no hem de sortir de la casa, una casa que diu és propietat del pater familias, una casa que, no obstant això, sostenim i en la qual, malgrat el nostre treball, som llegides com a esclaves al servei del privilegi masculí. Davant aquesta situació, les dones hem decidit resignificar la casa o abandonar-la, o totes dues a un temps: abandonar la casa del pater familias i fundar altres llocs amb les nostres pròpies eines, llocs lliures de violència masclista.

La desobediència de les dones a romandre en l’espai privat patriarcal, la cancel·lació de sentit que fem en negar-nos a reconèixer la frontera entre públic i privat, la decisió de transitar i desertar del patriarcat i el nostre desig d’exili voluntari d’aquesta societat masclista es castiga amb la violència que els homes, en nom del propi privilegi i en defensa del sistema que els brinda aquests privilegis, exerceixen contra els cossos de les dones i de les seves filles i fills.

El 25 de novembre de 2018 es va inaugurar Jinwar, un poble construït i habitat per dones al Kurdistan sirià. Fruit del treball col·lectiu de desenes d’associacions, organitzacions de defensa de drets de les dones i la cooperació entre l’administració autònoma de Rojava i les agrupacions feministes. Un lloc de refugi per a elles: les mares amb fills que van perdre les seves parelles en la guerra, les que van sofrir violència de qualsevol tipus, les que volen fugir de la societat i les que volen compartir la vida només amb dones. És un espai alternatiu dedicat a totes les dones del món. Jinwar és un projecte únic a Orient Mitjà.

.

Marginades per les seves famílies. Sumides en la pobresa. Majors, joves i, fins i tot, menors d’edat. Totes comparteixen la mateixa desgràcia: ser vídua a l’Índia. Vrindavan, a 150 quilòmetres de Delhi, és una ciutat que acull a les dones que ja ningú vol, alberga més de 20.000 dones que han perdut al seu marit i que enfronten la condemna de ser vídua a l’Índia.

Algunes persones van dir que les dones no érem capaces de fer-ho. La Liga de Mujeres Desplazadas -moltes d’elles mares solteres i vídues de la guerra- es va dedicar a construir un nou veïnat de 102 cases en un altre temps lloc inhòspit de Turbaco, un municipi pròxim a Cartagena, el lloc es coneix com la Ciutat de les Dones.

Fundada el 1939 per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz en la comuna francesa d’Elna, que va permetre el naixement de 597 criatures, les mares de les quals, refugiades de la Guerra Civil Espanyola, estaven internades en camps de concentració del sud-est de França. També va fer el mateix amb 200 infants més, fills de dones jueves perseguides pel nazisme, durant la Segona Guerra Mundial. Va ser clausurada per la Gestapo el 1944, després d’haver ajudat a néixer a 597 bebès.